El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, es va constituir el 24 d'agost de 1947, amb la finalitat de sortir de la situació de precarietat cultural que la ciutat arrossegava des de l'acabament de la guerra civil. En foren els capdavanters Dr. Joan Mercader i Mn. Amadeu Amenós.

La primera etapa va ser marcada per la creació del Museu de la Ciutat, el Museu de la Pell, el Museu Tèxtil, i la creació de l'Arxiu Històric i Bibliogràfic de l'entitat, en la qual hi van col·laborar decididament una bona colla de gent, amb la dedicació personal i /o la donació d'objectes, documentació, llibres, etc.
El desenvolupament de les activitats va portar a la creació d'un bon nombre de seccions, i grups filials que hi trobaren l'acolliment i el suport de l'entitat, i que han anat augmentant i variant els àmbits de treball al llarg del anys.

Una tasca important ha estat l'organització d'actes culturals de tota mena, tant a la ciutat d'Igualada com a la comarca, i la promoció de publicacions de temàtica molt variada, tant de membres del CECI com forans, que fan que les obres editades per l'entitat o col·laboracions en d'altres publicacions, s'apropi al centenar de títols.

El 1997, el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el centre d'estudis de l'Anoia, celebrà el Cinquantenari amb tots els honors, amb un lluït programa d'actes, el qual va portar i compartir amb tots els pobles de la comarca.Actualment, el CECI compta amb una seu social per atendre les necessitats dels seus socis, cada dia renovada i equipada amb l'utillatge necessari  que les noves tecnologies i línies de treball d'investigació van imposant i que el CECI vol ser-hi present, com ha fet sempre, des del seus orígens.

El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, és composat per una desena de seccions i dos grups filials, amb un ampli ventall de temàtiques com arqueologia, paleontologia i geologia, art i patrimoni, espeleologia, història, filologia, estudi dels clàssics, ciències naturals i ciències socials, algunes de les quals presents a l'entitat des dels inicis i d'altres mes novedoses com la jardineria i el bonsai com expressió de cultiu creatiu, però totes són sempre el reflex de la societat de cada moment.


 

.